Religió
Hi ha una única religió, però és politeista. D’aquesta manera, a la pràctica, cada individu adora les divinitats que vol i segueix els cultes religiosos que més li interessen, malgrat que uns tenen més seguidors que d’altres.
Divinitats
Éssers immortals de gran poder i que influeixen en els destins dels mortals quan aquests aconsegueixen cridar la seva atenció. Sobirans absoluts del món, però mancats de poder omnipotent i omnipresent. Creadors de bona part del que es troba arreu i adorats per les persones.
Déus majors
La casta superior que governa la societat divina.
Kato: Déu del foc, senyor de la guerra. Es presenta com un gos humanoide de pelatge negre i musculatura poderosa. Va abillat amb una túnica curta sense mànigues i una armilla cuir. Dur una gran espasa.
Bruna: Deessa de les aigües, senyora dels mars, els rius i les fonts. Es presenta com una granota humanoide, baixeta i de constitució ampla. Va abillada amb camisa de coll obert, pantalons fins a mitja tíbia i una faixa. Dur una closca de cargol de mar de la mida del seu puny.
Aixa: Deessa dels vents, senyora del clima i les estacions. Es presenta com un falcó humanoide esvelt i abillat amb una túnica blanca i folgada. Dur un corn gran com un dels seus braços.
Lígia: Deessa de la terra, senyora de les bèsties i les plantes. Es presenta com una ossa humanoide, de constitució forta i només abillada amb una faldilla curta. Dur una flauta llarga feta de fusta i plena de decoracions.
Ot: Déu de la saviesa, senyor de la cultura i el coneixement. Es presenta com una òliba humanoide. De complexió ampla i baixet abillat amb una túnica grisa arrapada. Dur un pergamí infinit on hi té apuntat tot el seu coneixement.
Iris: Deessa de la vida, senyora de la bellesa i la fertilitat. Es presenta com una felina humanoide. Va abillada amb una túnica curta sense mànigues. Dur un cor palpitant de la mida de la seva mà.
Nofre: Déu del sol i la lluna, senyor de l’inframon. Es presenta com un corb humanoide, alt i prim. Va abillat amb una túnica fosca, de tela tosca i gruixuda. Dur un bastó de fusta ple de nusos.
Déus menors
La casta inferior al servei de la superior.
Saül: Àngel de la mort. Es presenta com una massa de fum amb 4 ulls al davant i 3 pel darrere.
Ginebreda: La pagesa dels déus, àngel de l’agricultura i la ramaderia. Es presenta com una figura humanoide d’origen vegetal.
Pardinot: El majordom dels déus, àngel de la llar i la família. Es presenta com una figura humanoide alta i prima de color de cendra, amb el cap gran, ulls petits i sense nas.
Papu: L’exiliat, el pària, el desterrat, el polifacètic. Es presenta com una figura vestida amb un gran abric de caputxa amb el rostre amagat en la foscor d’on s’hi veuen 2 ulls vermells brillants.
Micó: El feiner dels déus, àngel de l’artesania i la construcció. Es presenta com una criatura humanoide fet de roca.
Sança: La teixidora dels déus, àngel dels somnis. Es presenta com una aranya de grans dimensions.
Cucala: La cronista dels déus, àngel de l’escriptura. Es presenta com una au negre de gran dimensions i amb una cresta al cap.
Hug: El trobador dels déus, àngel de la música, la poesia i el ball. Es presenta com un ocell de llargues plomes i de molts colors.
Tizià: El sastre dels déus, àngel de la costura. Es presenta com un cuc de seda de grans dimensions amb una banya al mig del front.
Xaloc: El tresorer dels déus, àngel del comerç. Es presenta com un rosegador petit amb ales d’ocell.
Isalguer: El cuiner dels déus, àngel del menjar i el beure. Es presenta com un senglar amb una gran cresta que li recórrer el cos del cap fins a la cua.
Furseu: El ferrer dels déus, àngel de la forja. Es presenta com un martell humanoide amb 4 braços.
Èlia: La rastrejadora dels déus, àngel de la caça i la pesca. Es presenta com un immens gos esvelt de 6 potes.
Mirmanda
La ciutat dels déus. Va ser creada després amb doble objectiu; com a llar de les divinitats i com a monument per indicar la nova era de les divinitats. Es tracta d’una muntanya ciutat envoltada per un espès bosc. La muntanya té formes arrodonides i escarpades.
Dracs
Culte religiós
Oficis religiosos: Són tot el conjunt de rituals que existeixen.
• Festes: Celebracions d’algun esdeveniment important de l’any. Les han de dur a terme sacerdotesses i només les oficien les congregacions de les ciutats, excepte en les societats dels nòmades.
• Precs: Demandes a les divinitats. Les han de dur a terme les sacerdotesses i ho pot fer qualsevol d’elles, tant comunes com missioneres.
• Gràcies: Agraïments a les divinitats. Les han de dur a terme les sacerdotesses i ho pot fer qualsevol d’elles, tant comunes com missioneres.
• Mundans: Celebracions d’actes importants en la vida i la mort d’algú. Les pot dur a terme qualsevol.
Estructura religiosa: És l’organització que regeix les relacions i la manera de funcionar de la casta religiosa.
• Comunitats: Agrupacions que conviuen en una mateixa residència amb una organització jeràrquica i les tasques assignades segons uns protocols establerts.
◦ Catedrals: N’hi ha una a cada comtat. És la màxima autoritat de la religió en l’àmbit del comtat.
◦ Congregacions: N’hi ha una a cada ciutat i vila. És l’autoritat de la població.
• Sacerdotesses: Només poden ser dones. La gran majoria són fades, però s’accepten membres d’altres espècies.
◦ Comunes: Lligades a una congregació o una catedral. Viuen en comunitat i duen a terme tant les tasques pròpies del manteniment de la comunitat com la celebració dels oficis.
◦ Missioneres: Són viatgeres que porten la religió allà on no hi ha comunitats. S’instal·len en pobles, acompanyen viatgers i comerciants o s’integren en les comunitats de nòmades.
◦ Inquisidores: Només han de passar comptes amb la catedral. Es dediquen a eliminar tot allò que es considera perjudicial per a la fe; abominacions, heretgies i similars.