Les bases de l’ambientació són clares; el medieval fantàstic amb regust català. De mica en mica s’aniran desgranant els detalls que el componen; les seves criatures, la cosmologia divina, l’organització social, etc. Però tot té un inici, una llavor que ha acabat germinant. I aquest article és precisament per explicar com va ser el big bang de Temps Antics.
Quin va ser el seu inici?
L’ambientació va néixer per donar context a una novel·la (en un altre escrit se’n parlarà). Una obra literària que va començar com una escriptura a estones que es va allargar molt en el temps i d’ella en va sorgir la llavor de tot plegat. Les primeres informacions mitològiques són de poc valor; de coneixements generals i de la secció del bestiari d’un suplement anomenat «Dracs» d’un joc de rol anomenat «Aquelarre». Moltes coses anaven sorgint segons la necessitat i, per tant, amb un cert desordre.
Com es va estructurar?
Un cop es va començar a planificar amb més detall i coherència l’ambientació, es van eliminar i canviar coses de la novel·la. Tot i que aquesta en va ser la llavor, els brots que en van sorgir la van acabar canviant a ella mateixa. Es van crear unes bases que la novel·la havia de complir, però els orígens marquen molt els projectes i hi han quedat vestigis dels inicis. Un exemple en són les espècies amb raonament. Van néixer a l’inici, van ser modificades i adaptades a la nostra tradició, però mantenint molt l’essència de com van ser creades en un inici. Si primer s’hagués creat el món i després escrit la novel·la, molt possiblement hi ha coses que haguessin quedat diferent. Però Temps Antics té les seves marques de naixement que l’acompanyaran sempre.
D’on beu?
Les influències dels clàssics del medieval fantàstics es noten en coses com la religió, on hi ha diverses divinitats que governen sobre algun aspecte del món. Un prototip molt estès i que és molt similar a les divinitats gregues o romanes. Però més enllà de les influències incrustades en el subconscient d’anys de consum d’obres del sector, hi ha 2 llibres que han ajudat a estructurar l’ambientació; «Mitologia dels Països Catalans» (autor Daniel Rengil, il·lustradora Laia Baldevey) i «El gran llibre de l’imaginari fantàstic català» (autor Joan de Déu Prats, il·lustradora Maria Padilla).