Religió

Hi ha una única religió, però aquesta és politeista. De tal manera que, a la pràctica, cada individu adora les divinitats que vol i fa els cultes religiosos que més l’interessen, malgrat que uns tenen més seguidors que d’altres.

Divinitats

Éssers immortals de gran poder i que influeixen en els destins dels mortals quan aquests aconsegueixen cridar la seva atenció. Sobirans absoluts del món, però mancats de poder omnipotent i omnipresent. Creadors de bona part del que es troba arreu i adorats per les persones.

Déus majors

La casta superior que governa la societat divina.

Kato: Déu del foc, senyor de la guerra.

Bruna: Deessa de les aigües, senyora dels mars, els rius i les fonts.

Olau: Déu dels vents, senyor del clima i les estacions

Lígia: Deessa de la terra, senyora de les bèsties i les plantes.

Ot: Déu de la saviesa, senyor de la cultura i el coneixement.

Xènia: Deessa de la vida, senyora de la medicina i el part.

Iris: Deessa de l’amor, senyora de la bellesa i la fertilitat.

Nofre: Déu del sol i la lluna, senyor de l’inframon.

Déus menors

La casta inferior al servei de la superior.

Saül: Àngel de la mort.

Sança: La teixidora dels déus, àngel dels somnis.

Isaura: La cronista dels déus, àngel de l’escriptura.

Otger: El feiner dels déus, àngel de l’artesania i la construcció.

Hug: El trobador dels déus, àngel de la música, la poesia i el ball.

Tizià: El sastre dels déus, àngel de la costura.

Farners: La pagesa dels déus, àngel de l’agricultura i la ramaderia.

Quitèria: La majordoma dels déus, àngel de la llar i la família.

Xaloc: El tresorer dels déus, àngel del comerç.

Isalguer: El cuiner dels déus, àngel del menjar i el beure.

Furseu: El ferrer dels déus, àngel de la forja.

Èlia: La rastrejadora dels déus, àngel de la caça i la pesca.

Damià: L’exiliat, el pària, el desterrat, el polifacètic.

Mirmanda

La ciutat dels déus.

Dracs

Antagonistes de les divinitats. Criatures de grans proporcions amb un aspecte reptilià. Posseeixen dues grans ales que els hi permeten volar, la seva pell està plena d’escames d’una duresa inigualable. Egoistes, violents i egòlatres, tenen un intel·lecte ben desenvolupat i unes personalitats molt marcades. Disposen de 2 poders innats, únics i molt poderosos; el foc i l’alè.

Culte religiós

Hi ha unes pautes generals del culte a les divinitats que s’estenen per tots els racons, tot i que després hi poden haver particularitats. Malgrat aquesta flexibilitat, el culte té unes bases ben marcades i rígides, i les desviacions evidents no són ben vistes per la jerarquia religiosa.

Oficis religiosos

Són tot el conjunt de rituals que existeixen.

Festes: Celebracions d’algun esdeveniment important de l’any. Les han de realitzar sacerdotesses i només les oficien les congregacions de les ciutats, excepte en les societats dels nòmades.

Precs: Demandes a les divinitats. Les han de realitzar les sacerdotesses i ho pot fer qualsevol, tan comunes com missioneres.

Gràcies: Agraïments a les divinitats. Les han de realitzar les sacerdotesses i ho pot fer qualsevol, tan comunes com missioneres.

Mundans: Celebracions d’actes importants en la vida i la mort d’algú. Les pot realitzar qualsevol.

Estructura religiosa

És l’organització que regeix les relacions i la manera de funcionar de la casta religiosa.

Comunitats: Agrupacions que conviuen en una mateixa residència amb una organització jeràrquica i les tasques assignades segons uns protocols establerts.

• Catedrals: N’hi ha 1 a cada comtat. És la màxima autoritat de la religió en l’àmbit del comtat.
• Congregacions: N’hi ha 1 a cada ciutat i vila. És l’autoritat de la població

Sacerdotesses: Només poden ser dones. La gran majoria són fades, però s’accepten membres d’altres espècies.

• Comunes: Lligades a una congregació o una catedral. Viuen en comunitat i realitzen tant les tasques pròpies del manteniment de la comunitat com la celebració dels oficis.
• Missioneres: Són viatgeres portant la religió allà on no hi ha comunitats. S’instal·len en pobles, acompanyen viatgers i comerciants o s’integren en les comunitats de nòmades.
• Inquisidores: Només han de passar comptes amb la catedral. Es dediquen a eliminar tot allò que es considera perjudicial per a la fe; abominacions, heretgies i similars.