Societat

La Terra dels Comtats és on hi ha la civilització, més enllà només existeix la barbàrie. On les persones que hi habiten ho fan en condicions properes als animals. Al nord s’hi troben les Terres Salvatges, un indret on la natura és la sobirana absoluta. Al sud hi ha les Terres Desèrtiques, un paratge dur de condicions extremes. A l’oest s’hi estenen les Terres Desconegudes, d’on poc o res se’n sap. I a l’est s’expandeix el Gran Mar.

Comtats

Són les entitats sobiranes que regeixen la vida de la població que hi habita. Cada un d’ells regit per un comte que ostenta el poder. La Terra dels Comtats té els seus orígens 1.000 anys enrere i durant aquest període de temps s’ha anat configurant fins el que és en l’actualitat.

Origuer: Situat a la península de la fletxa, tot i ser al continent la seva situació aïllada fa que sigui tractat com una illa pel far a les relacions amb la resta de comtats. Es troba en una situació privilegiada en el trànsit marítim entre comtats.

Osanya: Famós per la presència de la muntanya Pedralós, on s’hi poden trobar estranys ossos fets de pedra. És el comtat més occidental que ostenta la centralitat geogràfica dels comtats continentals i la porta oest a les Terres Desconegudes.

Isorca: Situat en una illa, és el comtat més oriental. És el més aïllat, i això l’ha dut a unes dinàmiques força autàrquiques i distants respecte de la resta de la Terra dels Comtats, fins i tots amb els comtats més propers.

Forars: És el comtat que es troba més al nord i des del que és més fàcil accedir a les Terres Salvatges atès que la frontera és un riu i que és la zona menys boscosa de la zona.

Ermanya: És el comtat que es situa més al sud i el més proper a les Terres Desèrtiques, separat per un riu i, per tant, constituint la part menys àrida i extrema de la zona.

Norflent: Situat en una illa en el Gran Mar que mira les Terres Salvatges. La seva capital està encarada a la del comtat de Sutorca, formant així una zona on acaben bona part de les rutes comercials marítimes que es dirigeixen a l’est.

Sutorca: Situat en una illa en el Gran Mar que mira les Terres Desèrtiques La seva capital està encarada a la del comtat de Norflent, formant un binomi illenc d’estreta col·laboració els atorga més força en vers la resta de comtats.

Carorça: Situat entremig d’altres comtats, les seves comunicacions terrestres amb altres entitats sobiranes és bona i fàcil de fer. Protegit de les Terres Desconegudes per una gran serralada i amb sortida al Mar Interior.

Mollars: Amb unes característiques geogràfiques molt similars a les del comtat de Carorça, però situat més al sud i, per tant, amb un clima més sec.

Classes socials

La societat de Temps Antics està clarament estratificada en diversos grups que comparteixen similituds entre ells que els engloben en un estament o un altre. Com tota societat medieval, els límits entre les diverses classes socials són clars i l’ascensió social és difícil o directament impossible.

Noblesa: És la que ostenta el poder en la civilització. Cada comtat té un sobirà; el comte. És membre de la família nobiliària més important, la resta de famílies li reten vassallatge i governen una vegueria. Tota la noblesa pertany a una mateixa espècie; els humans.

Religioses: Viuen en comunitats religioses, algunes dins de poblacions i d’altres aïllades. Malgrat que estan del tot integrades en l’organització social i que, de fet, en formen una part molt important, tenen unes dinàmiques que la fan autònoma fins a cert punt respecte el poder de la noblesa.

Poble menut: La gran massa de la població que viuen en pobles, viles i ciutats. Són el motor que mou el món i estan del tot sota les directrius del poder nobiliari i religiós. Dins d’aquest estament social s’hi troben grans diferències socials, sent membres tant els individus més pobres i amb menys poder, com d’altres posseïdors de grans fortunes i amb homes sota les seves ordres. La disparitat de situacions personals entre els seus membres, el fa un grup social molt heterogeni.

Nòmades: És la societat dels follets. Organitzats en tribus sense assentaments fixos i molt lligades als moviments de la caça. És un estament social molt diferenciat de la resta, amb menys drets que la resta, però amb més independència respecte al poder nobiliari i el religiós.

Llinatges

Totes les famílies, des de les més poderoses fins a les més humils, provenen d’altres individus que els han precedit. El nexe que uneix les generacions actuals amb les passades i que les unirà amb les futures és un llegat intangible representat per la tradició de noms i cognoms.

Noms: Humans, gambutzins i fades utilitzen els propis de la tradició catalana. Pel que fa als follets, tenen una configuració pròpia. Estan formats per 2 paraules unides per la partícula «d’ur» si són homes i «d’er» si són dones. La primera paraula és un element de la natura, com per exemple roca, arbre o riu. La segona paraula és un advectiu com per exemple formós, fort o obscur.

Cognoms: Els humans i els gambutzins que pertanyen al poble menut, tenen una paraula amb la partícula «de» precedint-lo. Aquesta paraula és la unió d’un element mundà com per exemple hort, casa o camp amb un adjectiu com per exemple gran, llaurat o verd, o la unió d’un verb com per exemple xarrupar, criar o empaitar amb un element mundà. Els membres de la noblesa tenen 2 cognoms. Ambdues paraules són la unió d’un element de fortificació com per exemple castell o fortalesa, un element de la natura com per exemple roc o puig o un element d’armament com per exemple espasa o escut amb un adjectiu. El primer cognom està precedit per la partícula «de» i el segon per la partícula «i». Les fades tenen el nom de la mare precedit per la partícula «de». Els follets no tenen pròpiament un cognom, sinó que se’l hi afegeix, després del nom, el grup al qual pertany. Un follet que abandona el seu grup, es considera que perd aquesta denominació i passa a ser considerat un sense estirp.

Exemples de noms i cognoms:

• Humans i gambutzins del poble menut: Joan de Campverd, Laia d’Hortallaurada, Joaquim d’Empaitagats.
• Noblesa: Jaume de Castellfort i Rocmajor, Joana de Fortificaciovella i Escutnou.
• Fades: Júlia de Maria, Martina d’Alba, Èlia de Berta.
• Follets: Riu d’er Cabalós dels Menairons, Herba d’ur Brillant dels Martinets.

Poblacions

La gran majoria de localitats dels comtats viuen en assentaments fixos, comunicats entre ells per carreteres i camins diversos. Les autoritats defineixen 3 classes de poblacions segons les seves característiques i en marquen els seus drets segons la legislació vigent.

Pobles: Són els assentaments més petites, sense dret a construir muralla ni tenir mercat setmanal. Són bàsicament rurals sense teixit artesanal ni comercial o molt petit, tant, que de vegades no es pot considerar ni teixit.

Viles: Localitats, que si ve poden tenir un element rural gran, ja posseeixen un bon teixit artesanal i comercial. Tenen permís comtal per celebrar mercat setmanal, sempre el mateix dia de la setmana, però no per alçar-hi muralles.

Ciutats: Les poblacions més grans, envoltades per muralles i grans mercats setmanals. Tenen un gran teixit artesanal i comercial, amb gremis diversos i prohoms importants. S’hi poden trobar elements culturals com universitats o biblioteques.

Calendaris

Tota societat té una manera de mesurar el temps, d’organitzar-lo. Els 3 elements fonamentals que s’utilitzen són el sol, la lluna i les estacions. A la Terra dels Comtats hi conviuen 2 calendaris; l’oficial, utilitzat per la majoria de la població, i el dels nòmades, només utilitzat per les tribus de follets.

Oficial: Té el seu origen en el que van elaborar els gambutzins, perfeccionat després en les universitats i finalment instaurat per la noblesa en tots els comtats. Parteix d’1 any de 365 dies dividit en les 4 estacions de l’any, cada una té 4 mesos. Cada mes consta de 4 setmanes de 5 dies cada un més els anomenats «dies complementaris». L’any comença el primer dia de primavera.

Nòmades: És el calendari més antic. Consta d’anys de 354, 383 i 384 dies. Els mesos són de 29 i 30 dies alternats. L’inici de l’any és en la primera lluna plena després o durant el solstici d’hivern. Té cicles de 59 anys, cada un d’ells és considerat una època i se li assigna un nom relacionat amb la natura.