Religió

Hi ha una única religió, però aquesta és politeista. De tal manera que, a la pràctica, cada individu adora les divinitats que vol i fa els cultes religiosos que més l’interessen, malgrat que uns tenen més seguidors que d’altres.

Divinitats

Éssers immortals de poder enorme i que influeixen en els destins dels mortals quan aquests aconsegueixen cridar la seva atenció.

Déus majors

La casta superior que governa la societat divina.

Kato: Déu del foc, senyor de la guerra.

Bruna: Deessa de les aigües, senyora dels mars, els rius i les fonts.

Olau: Déu dels vents, senyor del clima i les estacions

Lígia: Deessa de la terra, senyora de les bèsties i les plantes.

Ot: Déu de la saviesa, senyor de la cultura i el coneixement.

Xènia: Deessa de la vida, senyora de la medicina i el part.

Iris: Deessa de l’amor, senyora de la bellesa i la fertilitat.

Nofre: Déu del sol i la lluna, senyor de l’inframon.

Déus menors

La casta inferior al servei de la superior.

Saül: Àngel de la mort.

Sança: La teixidora dels déus, àngel dels somnis.

Isaura: La cronista dels déus, àngel de l’escriptura.

Otger: El feiner dels déus, àngel de l’artesania i la construcció.

Hug: El trobador dels déus, àngel de la música, la poesia i el ball.

Tizià: El sastre dels déus, àngel de la costura.

Farners: La pagesa dels déus, àngel de l’agricultura i la ramaderia.

Quitèria: La majordoma dels déus, àngel de la llar i la família.

Xaloc: El tresorer dels déus, àngel del comerç.

Isalguer: El cuiner dels déus, àngel del menjar i el beure.

Furseu: El ferrer dels déus, àngel de la forja.

Èlia: La rastrejadora dels déus, àngel de la caça i la pesca.

Damià: L’exiliat, el pària, el desterrat, el polifacètic.

Mirmanda

La ciutat dels déus.

Culte religiós

Hi ha unes pautes generals del culte a les divinitats que s’estenen per tots els racons, malgrat que després hi poden haver particularitats.

Oficis religiosos

Els diferents rituals religiosos que hi ha.

Festes: Celebracions d’algun esdeveniment important de l’any. Les han de realitzar sacerdotesses i només les oficien les congregacions de les ciutats, excepte en les societats dels nòmades.

Precs: Demandes a les divinitats. Les han de realitzar les sacerdotesses i ho pot fer qualsevol, tan comunes com missioneres.

Gràcies: Agraïments a les divinitats. Les han de realitzar les sacerdotesses i ho pot fer qualsevol, tan comunes com missioneres.

Mundans: Celebracions d’actes importants en la vida i la mort d’algú. Les pot realitzar qualsevol.

Estructura religiosa

La jerarquia i organització de la fe.

Comunitats: Agrupacions que conviuen en una mateixa residència amb una organització jeràrquica i les tasques assignades segons uns protocols establerts.

• Catedrals: N’hi ha 1 a cada comtat. Màxima autoritat de la religió a nivell de comtat.
• Congregacions: N’hi ha 1 a cada ciutat i vila.

Sacerdotesses: Només poden ser dones. La gran majoria són fades, però s’accepten membres d’altres espècies.

• Comunes: Lligades a una congregació o una catedral. Viuen en comunitat i realitzen tant les tasques pròpies del manteniment de la comunitat com la celebració dels oficis.
• Missioneres: Són viatgeres portant la religió allà on no hi ha comunitats. S’instal·len en pobles, acompanyen viatgers i comerciants o s’integren en les comunitats de nòmades.
• Executores: Només han de passar comptes amb la catedral. Es dediquen a eliminar tot allò que es considera perjudicial per a la fe; abominacions, heretgies i similars.