Criatures
Són éssers característics que, per les seves particularitats, es diferencien clarament de les persones i els animals.
Elementals
La seva existència no és creació de les divinitats, sinó de la mateixa màgia. Es diu que són tant antics com els déus i els dracs. Tenen capacitat de raonament i són molt poc nombrosos. La raó del seu nom és perquè provenen dels 4 elements amb els quals estan fetes totes les coses.
És per això que cadascun d’ells està lligat per una unió màgica al seu element. És una simbiosi de dependència i domini. La seva existència està subjecta a l’abundància del seu element, i per tant en són dependents. Però alhora utilitzen a la perfecció la fetilleria per manipular-lo i fer-lo servir pels seus interessos, i per tant, el dominen.
Aloja
També són anomenades dones d’aigua atès que tenen l’aparença d’una dona humana molt atractiva de llarga cabellera negra i frondosa i pel pàl·lida. De caràcter solitari i reservat, sobretot amb les persones, no els hi agrada que se les destorbi en la seva pau. Ronden les zones amb aigua i natura en abundància, com rius, rierols o llacs ocults. Estan lligades a l’element de l’aigua.
Bufarut
També són anomenats fills del vent. Tenen un aspecte similar a un minairó però més prim i amb la pell més pàl·lida. Són afables i tranquils, acostumen a gaudir del que volen fer sense tenir en compte a la resta ni el que passa al seu voltant. Ronden zones amb vent, com muntanyes i altiplans. Estan lligats a l’element de l’aire.
Molsosa
També són anomenades mares de la terra. Tenen un aspecte similar a la d’una fada molt alta, però vella, arrugada i encorbada. La seva pell és fosca plena de molsa per bona part d’ella, sobretot a l’esquena, i posseeixen una cabellera entortolligada feta de tiges i fulles. Tenen un caràcter amable, sobretot amb els nens. Se les pot trobar en les profunditats dels boscs, com més espessos millor. Estan lligades a l’element de la terra.
Cucarell
També són anomenats dimonis. Tenen l’aparença d’un boc hominoide, amb potes clarament de boc, tors i braços similars als d’un humà, i faccions de boc. Tenen un caràcter irreverent i despreocupat. Són molt solitaris i són complicats de trobar, no tenen cap indret concret on els hi agradi ser. Estan lligats a l’element del foc.
Bèsties
Són animals que destaquen per sobre de la resta per les seves singularitats. Es diu que el seu origen eren animals que van ser corromputs pels dracs. El seu nombre és força inferior i això els fa més difícils de trobar, malgrat que no és un punt homogeni, atès que hi ha bèsties més nombroses que altres. És força habitual que els beneficis que se’n pot treure siguin superior a la dels animals normals.
Dip
Cànids de pelatge negre i proporcions gegantines; metre i mig de llom a terra. Tenen tot l’ull de color vermell intens i els brillen en la foscor de la nit. Totes les seves dents són ullals i posseeixen una llengua força característica, gruixuda i rasposa. Són extremadament violents i solitaris, s’alimenten només de la sang de les seves víctimes, la qual succionen per la llengua després d’esberlar la carn amb les dents.
Serpent
Serps de grans dimensions tot i que si les comparem amb les serps normals, són curtes per la mida que tenen. Amb una llargada en els adults d’uns 6 metres, una amplada de 4 pams de diàmetre i un cap gran amb una llarga i densa cabellera. Tenen uns grans ullals i la seva sang és molt verinosa. Són pacífiques, però si se les molesta o tenen gana, reaccionen de forma molt agressiva. Al mig del front, entre els dos ulls, els hi neix una pedra preciosa. La pell és molt dura i lleugera, quan fan la muda, la que deixen, però, és fràgil.
Víbria
De la família dels rèptils i uns 5 metres d’alçada. Tenen una forma corporal similar a la d’un ocell amb la pell plena de les escates pròpies d’un rèptil. Les seves potes estan força desenvolupades amb unes gran urpes. El cap recorda el d’una àliga, tot plegat de plomes que acaben abruptament en acabar el coll, que és força llarg. Al pit hi posseeixen un parell de mamelles com les d’una dona i a l’esquena hi tenen unes ales de quiròpter massa petites per poder volar. La cua és llarga i es va estrenyent.
Cucafera
És una mena de tortuga gegantina amb el cap similar al d’un cocodril, amb dents esmolades i una closca molt dura. És carnívora, però només és agressiva si se sent amenaçada o té gana. Els seus moviments són lents, però pot alliberar un gas pels narius que qui el respira l’alenteix, de tal manera que la velocitat deixa de ser un impediment per atacar els seus objectius. Malgrat això, quan cacen prefereixen atacar víctimes indefenses.
Pesanta
Gosses de potes llargues i cos esquifit. Té un pelatge negre i llis i unes dents tortes. De mirada melancòlica i caràcter esquerp. S’alimenta absorbint la vitalitat dels éssers vius que es troben a la vora, aquests noten dificultat en respirar si estan desperts, i pateixen malsons si estan dormint. No mata a les seves víctimes, simplement les deixa en un estat de gran cansament. De vegades s’endinsa en les poblacions de nit.
Simiot
Simis de vora els 2 metres d’alçada. Amb un cos corpulent i musculós ple d’un pèl negre i frondós excepte a la cara. Són geperuts i amb els braços molt més llargs que les cames. Tenen 2 petites banyes en el front, la major part de les dents són ullals, els dits acaben en unes urpes i la seva cua és llarga. El seu caràcter és molt violent i sovint ataquen sense tenir una raó aparent com seria veure’s amenaçats o tenir gana.
Simanya
Simis de mig metre d’alçada i de complexió escardalenca. No tenen pèl més enllà de petits flocs repartits pel cos aquí i allà. Les potes posteriors són marcadament més curtes que les posteriors, amb unes ungles llargues, negres i força dures. Viuen en grups nombrosos dins de coves o indrets similars com construccions abandonades. S’alimenten de carn i cacen en grup, són força covards i esquius.
Tamarro
Rosegadors de la mida d’un gat de musell allargat i acabat en trompa. Tenen 3 parells de potes i un cos arrodonit amb un pèl flonjo i de color rogenc. Individualment són inofensius, però en grup poden ser mortals atès que s’abalancen sobre les seves víctimes aferrant-s’hi amb les potes amb una força desproporcionada pel les seves característiques i xuclant la sang de la presa pel musell.
Gusarapa
Similar a una mustela però amb unes faccions més feréstegues amb uns llargs i esmolats incisius. Són éssers solitaris, carnívors i sanguinaris, amb una gran agilitat i velocitat. Si es veuen acorralades poden escopir fins a una distància de 2 metres un verí que en contacta amb la pell de la víctima, aquesta patirà un fort mal de panxa durant una estona.
Marfantós
Ànimes que l’àngel de la mort no ha pogut o volgut dur a l’inframón. Vagaregen pels indrets on van morir i hi estan units per un vincle tant fort, que res ni ningú els pot separar d’aquells indrets, ni ells mateixos. El pas del temps els fa perdre l’enteniment i del caràcter i pensaments de quan eren vius, només en queden vestigis i alguna idea concreta que assoleix la categoria d’obsessió.
Magòria
Planta carnívora que es camufla amb la flora mantenint-se quieta, però quan se li aproxima una víctima potencial, l’ataca sense contemplacions. Les seves arrels són curtes, gruixudes i les pot utilitzar com si fossin potes desenterrant-les i desplaçant-se. Tenen un bulb de gran dimensions que en repòs es manté semienterrat i és on hi té la boca amb una esmolada filera de dents. Del bulb en surten tot de branques plenes de fulles i flors.
Lluert
Rèptil de dimensions similars a un gos gran amb unes ales de quiròpter massa petites per ser útils per volar. Té el cap desproporcionadament gran pel seu cos i espolsa bafarades de fum per la boca a altes temperatures que pot provocar cremades a qui toca. Les seves escates són força dures i li confereixen una bona armadura natural. De caràcter tranquil, només ataca quan té gana o es veu amenaçat.
Butoni
És com un os petit de pelatge negre i molt frondós i llarg, amb el cap gran i el musell petit i aixafat. Té una gran banya al mig del front d’un pam de llarg i d’un blanc intens. El seu caràcter és solitari i violent, amb un comportament erràtic i episodis de follia molt habituals. La mirada és inquietant i denota un evident trastorn mental.
Nonell
Tenen una aparença d’un gos parcialment hominoide, de pelatge blanc i molt abundant. Els seus ulls són del tot blancs i no hi veuen gens. Es guien només per l’olfacte i l’oïda, dos sentits que tenen molt desenvolupats. De caràcter hostil i solitari, poden ser molt agressius si se’ls molesta. Ronden per les zones de neu i fred.